M'agraden els paisatges

i

col·lecciono fotos de xemeneies

Reflexions

La comunicació no ha estat mai el meu fort.

Habitualment truco poc, si ho faig tinc costum a anar per feina. Si em connecto, miro, regiro, xafardejo però poques vegades interactuo. No és el meu fort.. Targetes postals mantinc les de Nadal així m'obligo i obligo a una sèrie d'amics i familiars a recordar-los que hi som (qualsevol altra data podria fer el mateix efecte, però aquesta és útil perquè així me'n recordo al menys un cop l'any).

Bé, en la meva feina és tot una altra cosa. M'he de comunicar i m'he de fer entendre. De vegades les paraules no ho aconsegueixen... I vet aquí: - I si ho fes per un mitjà més actual que no fos bàsicament la paraula?

Amb aquest plantejament m'he apuntat al curs d'audiovisuals.

Jo el necessito per explicar-me però també perquè els alumnes a qui em dirigeixo coneguin tant la màgia dels nous mitjans com les possibilitats d'engany, d'ilusionisme, de ficció i realitat que envolta aquest món: la ràdio, la televisió, el joc amb les imatges, els retrats ....

Pot ser m'he posat un llistó molt alt, per això he demanat ajuda.... I he de pensar que la gent a qui vull dirigir-me és força jove, que viuran uns canvis tècnics molt més ràpids del que jo he viscut... Per això necessito eines, plantejaments de treball que ells puguin utilitzar i que a la vegada els permeti descubrir i expressar-se.

Així sigui.